IRONCAT 2010 - no ha pogut ser!

No ha pogut ser! Aquest és el resum de la meva participació a la VIIena. edició d'aquest triatló de llarga distància (3,8 km. nedant, 180 km. de bicicleta i 42 km. de cursa a peu).
Als 20 minuts de l'inici de la natació començo a notar que alguna cosa no va bé. Només sóc capaç de fer 10 o 12 braçades seguides, he d'anar parant per agafar aire i al final ja no entra suficient aire per recuperar les darreres braçades. Paro, sort que la flotabilitat el neopré ho permet sense gaires dificultats, i valoro la situació: en les condicions que estic veig molt difícil acabar la primera volta del circuit de natació i no m'imagino afrontar la segona volta. La decisió esta presa: no vaig enlloc, cal acabar aquí la meva participació en aquest triatló. Crido l'atenció de la barca de salvament de la Creu Roja que em treu ràpidament de l'aigua i em porta a la platja on sóc assistit per personal sanitari. Estic bé, tant sols que no puc respirar degut al refredat i la mucositat que arrossego aquesta darrera setmana. Surto de la platja i rebo un caloròs aplaudiment d'ànims per  part de la munió d'espectadors que han vist la sortida i estan seguint aquest tram de natació. Recullo el material dels boxes, entrego el xip a l'organització a l'hora que els informo de la meva retirada i em retiro a l'hotel.
Dediquem el dia a voltar per l'Ampolla i fer el seguiment de la cursa, en Dani encara hi participa i aprofito per informar-el de la meva retirada, fer-li fotos i animar-lo. En el segment de bicicleta esta fent molt de vent, en Dani comenta que hi ha moments que no pot passar de 12 km/h, un martiri. El vent també provoca accidents amb les bicicletes, som al passeig marítim i l'ambulància es fa un fart d'anar amunt i avall assistint a ciclistes accidentats. Ja en el tram de cursa a peu, acompanyo en Dani en un petit tram i em comenta el que serà resum de la prova: "és el pitjor dia de la meva vida esportiva!". Al final acaba en 2 hores més que l'any passat, però amb les condicions que s'han donat acabar ja és tot un triomf.

PCM'10 - Pels Camins dels Matxos 2010

A la fi, després de 8 edicions vivint intensament els "Matxos" des de dins, n'he pogut gaudir com a participant. La matinada no la treu ningú: a les 5!, doncs cal esmorzar bé i anar a donar el darrer cop de mà a la gent del C.E.T. abans de la sortida. Fa fred.

 Amb en Marc mentre esperem la sortida

Com cada any els minuts abans de la sortida sóm moments de retrobar i saludar a amics i coneguts, la majoria asidus d'aquesta mena de proves. Al capdevall tampoc som tants els que ens dediquem a això i sempre acabem coincidint a un lloc o altre.

 

Darreres instruccions al briefing, just abans de sortir ...

A les 6:30, sortida. Ens juntem amb en Marc i continuarem així fins tornar a Torelló, encara trepitjem asfalt i tots dos coincidim en l'anàlisi: collons com corre tothom aquest any!. Tant és així que tot i anar al trot, ens passa gairebé tothom.

A les primeres pujades fortes, enfilant el Castell de Torelló, cal començar a portar un ritme que siguem capaços de mantenir durant les properes 12 hores. El plantejament de la marxa per aquest dia és mirar de disfrutar-ne tant com es pugui i no quedar rebentat abans d'hora.

Anem passant controls i avituallaments, tot gaudint del "bon rotllo" que s'hi respira. Sense pressa, ens estem el temps que calgui per beure i menjar i fer la xerrada amb la gent dels controls. Arribant al Control 4 - Puigsacalm riem molt amb els comentaris de la gent referents als cartells (que es poden trobar a les proximitats de tots els controls de la marxa) on hi ha acudits de tota mena.

 

Arribem a Puigsacalm, el dia espectacular: la temperatura ideal, la vista nítida. Allà en Jordi ens fa una foto, que una vegada degudament "tunejada" ha quedat així:

 

Al cim del Puigsacalm ...

Baixada  cal a Bracons. Una mica lenta ja que trobem un participant al que li fa força bassarda baixar-hi (mira que n'es de divertit si t'agrada trescar per la muntanya). A Bracons hi ha l'avituallament, d'aquest se n'encarreguen uns companys de la feina, paradeta i cap avall hi falta gent. Estem disfrutant molt i físicament anem bé, molt bé. Arribem al Prat de la Vola i hem de prendre la primera decisió seriosa i transcendent de la marxa: ens menjem la botifarra ara o en tornant de Cabrera?

Enfilem el camí a Cabrera, comença a fer una mica més de calor però res que molesti. El camí es va tornant costerut fins al peu de les escales, les sensacions són bones i aprofito per fer una "apretadeta" a les escales. En arribar a dalt un individu que em seguia (en Marc s'ha despenjar un xic) em "felicita" pel ritme tot esbufegant. Aigua i xuxes i ràpida baixada al Prat a menjar la botifarra. Ara si, ens l'hem guanyat! Tot baixant passem a la Fina, que esta fent tota la marxa i porta bon ritme.

Apa som-hi que encara queden 20 quilòmetres fins a Torelló, a 5 km/h hi hem d'estar 4 hores. Com que hem conservat al principi ara que l'itinerari no és tant exigent tenim prou força per dur un ritme viu. 

 Som al Coll de la Creu de Salgueda i encara somriem, això va bé ...

Ens queda una forta baixada fins a la casa d'Espaulella. Tornem a passar a la Fina a la baixada, ens deu haver passat mentre ens fotiem la botifarra al Prat de la Vola!. Tot avall i fins a Sant Pere, aprofitant que passem el Ges aprofito per fer-hi una bona remullada i treure tota la sal de la suor que m'encrostra la cara. Una vegada al control de Sant Pere ja ho tenim clar, aviat serem a l'arribada. Just abans d'arribar a Torelló ens atrapa la Fina, bona marxa! li felicitem i aprofitem per arribar tots junts.

11 hores i 39 minuts després de la sortida arribem a la Plaça de la Sardana. Feliços (veieu la foto) i contents doncs hem arribat sencers físicament i n'hem gaudit tant com hem pogut del recorregut, els avituallaments, la simpatia dels col·labooradors, ... no m'estranya que cada any hi hagi més gent que repeteixi o s'hi vol estrenar.

s'ens veu contents, oi?

Ja és primavera a la Vall del Ges!

El passat diumenge dia 21 es va fer una sortida amb els pares i mares de l'escola a Sant Salvador de Bellver. Dissabte, aprofitant el bon temps, vaig anar-hi a treure el cap per veure com estava el camí de l'itinerari previst i evitar cap sorpresa. Surto de casa a "trote cochinero" i per la carretera arribo a Orís, continuo fins el trencant de Noguereda i d'aquí fins a dalt de Sant Salvador seguint el PR-C54. Total 1 hora i 20 minuts. Bé. Per tornar a casa continuo el PR-C54, baixant fins vora la Font de les Donzelles i cap a Vinyoles. Comença a fer calor i s'acaba l'aigua que porto. Regular. Una vegada a Vinyoles vaig a trobar el GR-210 -camí vora Ter- per tornar a Torelló. Fatal! Més calor del que esperava, més quilòmetres dels desitjats i res de l'aigua necessària.  3 hores i 37 minuts després de sortir de casa sóc davant del Triangle (bar) on em prenc una merescuda i no menys desitjada Coca-Cola; a més l'equip de rescat em ve a recollir per assegurar que acabaré d'arribar a dinar a l'hora. Caram quin canvi d'hivern a primavera més sobtat!

Marató de Barcelona 2010

Ja fa 15 dies des que vaig participar a la marató de Barcelona. Era la meva primera experiència en còrrer una marató d'asfalt i vaja, quina experiència! El cert és que a part d'haver-la entrenat poc ( i no és un tòpic) la setmana abans es va anar complicant el tema: problemes físics, de material, ... i el resultat va ser com un accident d'aviació: la suma de petits incidents sense massa importància ells sols, tots junts desencadenen una tregèdia. Bé, potser qualificar la meva participació en aquesta marató de tragedia és un pèl exagerat però fer un temps d'entre 20 ó 30 minuts superior al previst i, sobretot, anar coix pràcticament tota la setmana posterior no és per llançar cohets. Vist en prespectiva és una cursa per disfrutar-hi: l'organització impecable, l'excel·lent recorregut (no sempre es pot gaudir de Barcelona desde la prespectiva que es té tot corrent pels seus carrers i avingudes) i els ànims que et transmeten tots els espectadors durant tot el recorregut et fan tenir sensacions díficils de trobar en d'altres activitats esportives; al menys al tipus d'activitat al que estic més acostumat. En resum 3 hores 58 minuts i 11 segons per gaudir i patir, pero a això anava, no?

UTMB 2010

 

Dimarts es va dur a terme el sorteig entre els pre-inscrits al UTMB (Ultra Trail del Mont Blanc) del 2010. He estat de sort (o no, veient l'estat de forma en que estic!!) i m'han notificat que ja puc procedir a fer efectiva la inscripció.
Avui, motivat pel repte que sempre representa participar en aquesta prova, he anat a fer una volta llarga. Hi he estat gairebé 5 hores trotant per la muntanya. He sortit de Torelló, m'he enfilat al Castell de Torelló, tot seguit he arribat al Coll de les Gargantes, d'aquí al Coll de Hi Era de Massa (sense passar per Bellmunt), Vidrà, i seguint el PR Vora Ges: Forat Micó, Sant Pere i Sant Vicenç per acabar retornant a Torelló. Les sensacions han estat bones, llàstima que al final s'ha notat que tinc abandonades tirades tant llargues a peu.

Una mica d'esquí nòrdic

Dissabte hem pujat fins a Guils Fontanera per gaudir d'un dia d'esquí nòrdic. Una vegada esmorzats (entaulats i de forquilla) hem donat un volt per l'estació amb els esquís. Una vegada la petita s'ha cansat m'han "deixat anar" i he aprofitat una hora per fer uns quilòmetres. El recorregut ha set sortir per la Llosa, Vedat vell, retorn a la Llosa, els Clots, Roques Feres, la Feixa, Pista Llarga i baixada per la pista Negra, que per cert estava de neu com feia temps que no la trobava. Una bona activitat amb força neu, que fa que l'ambient sigui molt bonic. A les hores que voltat per l'estació, la gent que ha aprofitat de bon matí ja han acabat i la resta la majoria són a dinar així que estic voltant gairebé sol enmig d'un bosc nevat i amb bones sensacions físiques. Què més es pot demanar? Doncs ... tornar-hi!

Avui uns metres a la piscina i sauna per estovar aquells muscles que, per ser la primera sortida d'esquí de la temporada, no estaven acostumats al treball que els he exigit.

Neu a Bellmunt

Ahir, divendres, aprofitant la mica de neu que ha caigut a les zones més altes m'en vaig anar a pujar Bellmunt. No vaig ser l'únic. Deu n'hi do la quantitat de gent que vaig trobar pujant/baixant. A més vaig tenir la sort de ser dalt just durant l'estona que hi va lluïr el sol! Una bona sortideta, i per arrodonir-ho una sessió de piscina i sauna.