Marató de Barcelona 2010

Ja fa 15 dies des que vaig participar a la marató de Barcelona. Era la meva primera experiència en còrrer una marató d'asfalt i vaja, quina experiència! El cert és que a part d'haver-la entrenat poc ( i no és un tòpic) la setmana abans es va anar complicant el tema: problemes físics, de material, ... i el resultat va ser com un accident d'aviació: la suma de petits incidents sense massa importància ells sols, tots junts desencadenen una tregèdia. Bé, potser qualificar la meva participació en aquesta marató de tragedia és un pèl exagerat però fer un temps d'entre 20 ó 30 minuts superior al previst i, sobretot, anar coix pràcticament tota la setmana posterior no és per llançar cohets. Vist en prespectiva és una cursa per disfrutar-hi: l'organització impecable, l'excel·lent recorregut (no sempre es pot gaudir de Barcelona desde la prespectiva que es té tot corrent pels seus carrers i avingudes) i els ànims que et transmeten tots els espectadors durant tot el recorregut et fan tenir sensacions díficils de trobar en d'altres activitats esportives; al menys al tipus d'activitat al que estic més acostumat. En resum 3 hores 58 minuts i 11 segons per gaudir i patir, pero a això anava, no?