Entrenant els nous reptes

De cara a preparar els nous reptes del 2012, entre ells tornar a fer els Carros de Foc modalitat Skyrunner 10 anys després de la primera vegada (collons com passa el temps!!!!) i aprofitant aquesta bona arrencada d'any he fet una sortideta per la zona de Bellmunt. Com que encara no tinc el volum desitjable (d'entrenament ja que de corporal m'en sobra, ja, ja, ja, ...) i potser no estic del tot recuperat de la Romànica de resistència de Navàs, 14 hores i mitja i 83 km. es noten a les cames, he patit una mica més del que estava previst.
Malgrat tot el dia ha estat espectaccular per anar a trescar per les muntanyes i el paisatge, tant verd i humit, ho ha fet d'allò més agradable.
Surto de Sant Pere cap a Bellmunt pel camí vell, baixo a Hi Era de Massa i enfilo a Vidrà. Segueixo fins al Salt del Molí (aprofito per a reffrescar-me i prendre una bona dosi d'ions, dels que deixa anar el salt d'aigua).

Salt del Molí

Reprenc la marxa direcció la Tosca de Degollats i la casa de la Vall. D'aquí deixo la pista que mena a Forat Micó i pujo a buscar el Serrat dels Cristians Vells i altre vegada a Bellmunt. Avituallament de bossa de patates i refresc de cola (a la muntanya no només s'hi va a patir) i tornada a Sant Pere, com deia al principi més "tocat" del previst.

Reprenem l'activitat

Després de la decepció de l'anulació del UTMB del 2010 i la poca motivació per a encarar nous objectius, l'any 2011 va ser de poca activitat.
Aquest 2012 hi tornem amb renovades ilusions, a veure com anirà!!!!
De moment han anat caient la Mitja Marató de Granollers, la Marató de Barcelona, la marxa Pels Camins dels Matxos, la Mitja Marató d'Empúries i la XXVena. Marxa Romànica de Resistència de Navàs.

Escalfant abans de la Marató de Barcelona 2012

Sortint del C6 (Cabrera) a Pels Camins dels Matxos 2012 (Foto: Xavier Capdevila)

Amb els dos Pep a la sortida de la Mitja Marató d'Empúries 2012

Aigua al UTMB!!!!!!! Ens suspenen la cursa

dijous recollint el dorsal

En la darrera entrada al bloc deia que havia parat molta aigua entrenant el UTMB d'enguany ja que s'esqueia que els dies que sortia plovia. Semblava que a Chamonix no en trobaria tanta. Res més lluny del que va passar, mentre el dijous abans feia un dia espectacular

vista del massís del Montblanc desde Le Brevent el dijous a la tarda

el divendres, a Argentiere, ja ens llevem amb un diluvi. Sembla que a mida que avança el dia el temps millora. Rebo un SMS de l'organització on em comunica que la mèteo no serà favorable durant la cursa i que ho tingui en compte i porti el material adequat. S'apropen les 18:30, hora de sortir i el temps torna a empitjorar.

 just abans de la sortida

Només ens respecta per a la sortida ja que abans de les Houches ja torna a ploure amb ganes, això pinta dur: aigua, fang, fred, ... S'alternen estones que plou i d'altres que no, finalment arribant a Sant Gervais (km. 21 de cursa) ens comuniquen que l'organització ha decidit aturar la cursa per raons de seguretat. Sembla que el Coll dels Bonhomes i el Coll de Seigna estan afectats per un sever temporal d'aigua i vent. Aquí s'acaba l'aventura d'aquest any, mala sort!
Truco a en Jordi per dir-li que han aturat la cursa. Em demana si sóc a Sant Gervais, li responc afirmativament i quan li demano on és ell em diu que també hi és; que havia decidit anar fina a Contamines i que Sant Geravis li agafava de pas. Rescat immediat i tornada a Chamonix. La gent de l'organització que hi ha a Chamonix no té més informació de la que ja disposem i ens diuen que l'endemà al matí podré tornar els xips i recuperar-ne la fiança. Em tornen la bossa que havia de viatjar a Courmayeur i anem a dormir a Argentiere. Dissabte al matí una vegada esmorzats a Chamonix i tornats els xips truco a casa per comentar com ha anat, en aquest moment arriben dos SMS de l'organització: un de dos quarts de dues de la matinada on m'informa que a les 10 del matí hi ha una sortida del UTMB desde Courmayeur. Massa tard (la tecnologia m'ha traicionat ja que no he rebut els missatges fins que he utilitzat el telèfon). De totes maneres crec que tampoc hagués sortit ja que amb tot el material moll i si no és per fer tot el recorregut la motivació minva molt.

davant el refugi Bertone

Al final anem a Courmayeur i pujem a dinar al refugi Bertone, les vistes no son gaire bones ja que la nuvolositat és abundant. I tornada cap a casa.

tornem pel coll del Petit Sant Bernat, amb 7º de temperatura a les sis de la tarda!

Darrers preparatius per el UTMB

Ahir vaig aprofitar que semblava que no faria gaire calor per anar a fer un petit entrenament per Bellmunt de cara a anar acabant la preparació per l'Ultra Trail del Mont Blanc que ja tenim a tocar. De calor ni gens ni mica, més avait fresqueta ja que al vessant nord de Bellmunt hi plovia. Sortida de Sant Pere, fins a Coll de Duec, passant per la Bauma d'en Micó, Serragrenyada, Bellmunt, Cristians Vells, camí de les fulles, casa de la Vall, Tosca de Degollats (val la pena passar-hi a mitjans d'agost i veure-la amb tanta aigua!!!), coll de Hi era de Massa, Bellmunt i de tornada a Sant Pere per la carretera. Unes 3 hores llargues amb parada al santuari a fer un refresc abans de la darrera baixada. Aviat, aviat, ... marxem a Chamonix. Mentre gaudia d'aquest dia trescant per la muntanya intentava analitzar perquè el 2006 vaig haver de plegar a Courmayeur. Suposo que hi ha un munt de petits factors que hi acaben infuint. Enguany provaré de fer canvis en el plantejament i a veure si tenim més sort. Aquest any si la pluja és present a Chamonix no fa tanta angunia, més de la que he parat aquestes tardes per Torelló no crec que en trobi ...

 

Núria-Queralt-Berga 2010

L'objectiu era acabar-la (per treure el mal regust de boca de l'Ironcat) i acabar-la mínimament sencer. Cal dir que tants sols he cobert el 50% dels objectius: acabar-la! Sencer, el que es diu sencer hores d'ara, passades 48 hores i tot i les bones mans de la fisioterapeuta, no ho estic. Donem-hi temps.
Això, temps, és el que vaig estar en marxa. "Només" 22 hores 8 minuts 13 segons i 578 centèsimes (ni que hagués arribat al foto finish!!!!). Aquest temps és el que vaig trigar a arribar a Berga des de la sortida a Núria.
La meva darrera participació en aquesta prova va ser l'any 2008, a partir d'aquest any es va modificar sensiblement l'itinerari. Per això aquesta vegada, bona part del recorregut era inèdit per a mi. Això per una banda ho trobo bo ja que el fet de no saber exactament el que t'espera fa que no tinguis tantes baixades de moral; ja que si hi ha una pujada que s'entravessa no ho descobreixes fins que ja l'has superada. Ara bé l'any que repeteixes ja és una altra cosa! També hi ha la part negativa: l'ignorància de vegades és mala consellera a l'hora de regular les forces, ritmes, sensacions, ...
Trobo molt interessant veure, una vegada més, com en proves tant llargues els petits detalls influeixen de manera tant significativa en l'èxit o bé el fracàs en assolir l'objectiu. En aquest cas i una vegada vist amb la suficient prespectiva veig que la tria del calçat no va ser la més adient. Malgrat es va resoldre el problema de l'amortiguació la menor estabilitat de les sabatilles escollides, sumat a la quantitat d'aigua que vàrem trobar, va provocar-me un problema de butllofes als peus. El resultat: de trepitjar malament degut a les butllofes es va sobrecarregar el peu esquerra fent que hagués de reduir el ritme sensiblement.

Per acabar, només intentar positivar el cap de setmana de cara al UTMB:
1.- He après, pel mètode dur, que les sabatilles Vasque (model velocity) són, donades les meves característiques, les millors sabatilles que de moment he trobat per a aquesta mena d'activitats.
2.- El fet d'estar-hi 22 hores ha estat un entrenament psicològic de primera categoria, tot i el dolor que sentia ja cap al final de la prova en el peu esquerre.

Eps! m'oblidava de felicitar a en Dani Palau i en Marc Berloso per la marxa realitzada i animar a en Ramon Comas que es recuperi de les molèsties que va patir.

IRONCAT 2010 - no ha pogut ser!

No ha pogut ser! Aquest és el resum de la meva participació a la VIIena. edició d'aquest triatló de llarga distància (3,8 km. nedant, 180 km. de bicicleta i 42 km. de cursa a peu).
Als 20 minuts de l'inici de la natació començo a notar que alguna cosa no va bé. Només sóc capaç de fer 10 o 12 braçades seguides, he d'anar parant per agafar aire i al final ja no entra suficient aire per recuperar les darreres braçades. Paro, sort que la flotabilitat el neopré ho permet sense gaires dificultats, i valoro la situació: en les condicions que estic veig molt difícil acabar la primera volta del circuit de natació i no m'imagino afrontar la segona volta. La decisió esta presa: no vaig enlloc, cal acabar aquí la meva participació en aquest triatló. Crido l'atenció de la barca de salvament de la Creu Roja que em treu ràpidament de l'aigua i em porta a la platja on sóc assistit per personal sanitari. Estic bé, tant sols que no puc respirar degut al refredat i la mucositat que arrossego aquesta darrera setmana. Surto de la platja i rebo un caloròs aplaudiment d'ànims per  part de la munió d'espectadors que han vist la sortida i estan seguint aquest tram de natació. Recullo el material dels boxes, entrego el xip a l'organització a l'hora que els informo de la meva retirada i em retiro a l'hotel.
Dediquem el dia a voltar per l'Ampolla i fer el seguiment de la cursa, en Dani encara hi participa i aprofito per informar-el de la meva retirada, fer-li fotos i animar-lo. En el segment de bicicleta esta fent molt de vent, en Dani comenta que hi ha moments que no pot passar de 12 km/h, un martiri. El vent també provoca accidents amb les bicicletes, som al passeig marítim i l'ambulància es fa un fart d'anar amunt i avall assistint a ciclistes accidentats. Ja en el tram de cursa a peu, acompanyo en Dani en un petit tram i em comenta el que serà resum de la prova: "és el pitjor dia de la meva vida esportiva!". Al final acaba en 2 hores més que l'any passat, però amb les condicions que s'han donat acabar ja és tot un triomf.

PCM'10 - Pels Camins dels Matxos 2010

A la fi, després de 8 edicions vivint intensament els "Matxos" des de dins, n'he pogut gaudir com a participant. La matinada no la treu ningú: a les 5!, doncs cal esmorzar bé i anar a donar el darrer cop de mà a la gent del C.E.T. abans de la sortida. Fa fred.

 Amb en Marc mentre esperem la sortida

Com cada any els minuts abans de la sortida sóm moments de retrobar i saludar a amics i coneguts, la majoria asidus d'aquesta mena de proves. Al capdevall tampoc som tants els que ens dediquem a això i sempre acabem coincidint a un lloc o altre.

 

Darreres instruccions al briefing, just abans de sortir ...

A les 6:30, sortida. Ens juntem amb en Marc i continuarem així fins tornar a Torelló, encara trepitjem asfalt i tots dos coincidim en l'anàlisi: collons com corre tothom aquest any!. Tant és així que tot i anar al trot, ens passa gairebé tothom.

A les primeres pujades fortes, enfilant el Castell de Torelló, cal començar a portar un ritme que siguem capaços de mantenir durant les properes 12 hores. El plantejament de la marxa per aquest dia és mirar de disfrutar-ne tant com es pugui i no quedar rebentat abans d'hora.

Anem passant controls i avituallaments, tot gaudint del "bon rotllo" que s'hi respira. Sense pressa, ens estem el temps que calgui per beure i menjar i fer la xerrada amb la gent dels controls. Arribant al Control 4 - Puigsacalm riem molt amb els comentaris de la gent referents als cartells (que es poden trobar a les proximitats de tots els controls de la marxa) on hi ha acudits de tota mena.

 

Arribem a Puigsacalm, el dia espectacular: la temperatura ideal, la vista nítida. Allà en Jordi ens fa una foto, que una vegada degudament "tunejada" ha quedat així:

 

Al cim del Puigsacalm ...

Baixada  cal a Bracons. Una mica lenta ja que trobem un participant al que li fa força bassarda baixar-hi (mira que n'es de divertit si t'agrada trescar per la muntanya). A Bracons hi ha l'avituallament, d'aquest se n'encarreguen uns companys de la feina, paradeta i cap avall hi falta gent. Estem disfrutant molt i físicament anem bé, molt bé. Arribem al Prat de la Vola i hem de prendre la primera decisió seriosa i transcendent de la marxa: ens menjem la botifarra ara o en tornant de Cabrera?

Enfilem el camí a Cabrera, comença a fer una mica més de calor però res que molesti. El camí es va tornant costerut fins al peu de les escales, les sensacions són bones i aprofito per fer una "apretadeta" a les escales. En arribar a dalt un individu que em seguia (en Marc s'ha despenjar un xic) em "felicita" pel ritme tot esbufegant. Aigua i xuxes i ràpida baixada al Prat a menjar la botifarra. Ara si, ens l'hem guanyat! Tot baixant passem a la Fina, que esta fent tota la marxa i porta bon ritme.

Apa som-hi que encara queden 20 quilòmetres fins a Torelló, a 5 km/h hi hem d'estar 4 hores. Com que hem conservat al principi ara que l'itinerari no és tant exigent tenim prou força per dur un ritme viu. 

 Som al Coll de la Creu de Salgueda i encara somriem, això va bé ...

Ens queda una forta baixada fins a la casa d'Espaulella. Tornem a passar a la Fina a la baixada, ens deu haver passat mentre ens fotiem la botifarra al Prat de la Vola!. Tot avall i fins a Sant Pere, aprofitant que passem el Ges aprofito per fer-hi una bona remullada i treure tota la sal de la suor que m'encrostra la cara. Una vegada al control de Sant Pere ja ho tenim clar, aviat serem a l'arribada. Just abans d'arribar a Torelló ens atrapa la Fina, bona marxa! li felicitem i aprofitem per arribar tots junts.

11 hores i 39 minuts després de la sortida arribem a la Plaça de la Sardana. Feliços (veieu la foto) i contents doncs hem arribat sencers físicament i n'hem gaudit tant com hem pogut del recorregut, els avituallaments, la simpatia dels col·labooradors, ... no m'estranya que cada any hi hagi més gent que repeteixi o s'hi vol estrenar.

s'ens veu contents, oi?