Núria-Queralt-Berga 2010

L'objectiu era acabar-la (per treure el mal regust de boca de l'Ironcat) i acabar-la mínimament sencer. Cal dir que tants sols he cobert el 50% dels objectius: acabar-la! Sencer, el que es diu sencer hores d'ara, passades 48 hores i tot i les bones mans de la fisioterapeuta, no ho estic. Donem-hi temps.
Això, temps, és el que vaig estar en marxa. "Només" 22 hores 8 minuts 13 segons i 578 centèsimes (ni que hagués arribat al foto finish!!!!). Aquest temps és el que vaig trigar a arribar a Berga des de la sortida a Núria.
La meva darrera participació en aquesta prova va ser l'any 2008, a partir d'aquest any es va modificar sensiblement l'itinerari. Per això aquesta vegada, bona part del recorregut era inèdit per a mi. Això per una banda ho trobo bo ja que el fet de no saber exactament el que t'espera fa que no tinguis tantes baixades de moral; ja que si hi ha una pujada que s'entravessa no ho descobreixes fins que ja l'has superada. Ara bé l'any que repeteixes ja és una altra cosa! També hi ha la part negativa: l'ignorància de vegades és mala consellera a l'hora de regular les forces, ritmes, sensacions, ...
Trobo molt interessant veure, una vegada més, com en proves tant llargues els petits detalls influeixen de manera tant significativa en l'èxit o bé el fracàs en assolir l'objectiu. En aquest cas i una vegada vist amb la suficient prespectiva veig que la tria del calçat no va ser la més adient. Malgrat es va resoldre el problema de l'amortiguació la menor estabilitat de les sabatilles escollides, sumat a la quantitat d'aigua que vàrem trobar, va provocar-me un problema de butllofes als peus. El resultat: de trepitjar malament degut a les butllofes es va sobrecarregar el peu esquerra fent que hagués de reduir el ritme sensiblement.

Per acabar, només intentar positivar el cap de setmana de cara al UTMB:
1.- He après, pel mètode dur, que les sabatilles Vasque (model velocity) són, donades les meves característiques, les millors sabatilles que de moment he trobat per a aquesta mena d'activitats.
2.- El fet d'estar-hi 22 hores ha estat un entrenament psicològic de primera categoria, tot i el dolor que sentia ja cap al final de la prova en el peu esquerre.

Eps! m'oblidava de felicitar a en Dani Palau i en Marc Berloso per la marxa realitzada i animar a en Ramon Comas que es recuperi de les molèsties que va patir.